diumenge, 16 de novembre del 2008

EL TEMPS DE L'OLI

Una visita al molí d'oli de Félix Pérez a Arcos de la Frontera.


















FICHAS DE COCINA WALY (Creaciones EVA)

Tinc una petita col·lecció de llibres de cuina, uns 50 més o menys, alguns els he comprat quan he viatjat; m’agrada comprar un llibre de cuina de la regió o el país que visito. Altres me’ls han regalat la meva família o els meus amics; com que saben que m’agraden els llibres de cuina si surten de vacances em porten un llibre de cuina com a record.

L’afició al llibres de cuina em ve des de petita, n’hi havia un que em fascinava especialment eren les fitxes de receptes de la Cocina Gráfica Waly que tenia la meva mare en una carpeta d’aquelles d’abans: amb unes tapes dures que es lligaven amb cordons. Suposo que la meva fascinació per aquelles fitxes era pels dibuixos que hi havia en cada fitxa: els alls, les cebes, els ous, els estris de cuina, els plats ja cuinats... Aquells dibuixos els copiava i acoloria, me n’inventava de nous i feia les meves receptes imitant les receptes Waly. De les meves receptes dibuixades d’aquella època no en guardo cap, però les fitxes Waly les tinc guardades en la mateixa carpeta perquè la meva mare gentilment me les va regalar un dia pel meu aniversari.

Tot això ho explico perquè avui he vist que les subhasten a diferents webs i me les he tornat a mirar; són boniques de veritat, clares, pedagògiques, útils, una mica naïf i m’alegro de tenir-les. Jo no me les vendria per res del món, per a mi són un tresor, un record de la infància i espero que un dia les regalaré a la meva filla.

todocoleccion
ebay


Fichas de cocina "Waly" (Creaciones EVA) (RESSENYA BIBLIOGRÀFICA)
243 RECEPTES WALY ESCANEJADES per Miguel Maza

divendres, 24 d’octubre del 2008

"MATAROCCU" O PESTO SICILIÀ

A Marsala, província de Trapani (Sicília) es fa un pesto no gaire diferent del pesto genovese, tot i que amb variants en els ingredients. Segons Pino Correnti*, al seu preciós llibre Il Diamante della Grande Cucina di Sicilia, aquesta n'és la recepta original (la traducció de l’italià es meva; les expressions en sicilià les he deixat en versió original en sicilià tal com en el text original).

MATAROCCU O PISTU DI FAVIGNANA
Matarocco de Marsala o Pesto sicilià

1 ramet de alfàbrega; 3 grans d'all; 60 gr. de pinyons; 1 ramet (petit) de julivert; unes quantes fulles d'api; trocets de tomàquet fresc; oli de Paceco de primera premsada el necessari(oli d'oliva); sal; pebre. Aquesta és l'ortodoxa recepta per preparar el perfumat "pesto siciliano", que ha Marsala anomenen "mataroccu": picar tots els ingredients al morter de fusta fins a obtenir unes lleugera i tova pasteta. Aquesta salsa en cru, òptima per condimentar spaghetti , eliminant els pinyons (augmentant l'all) i acompanyant-la amb la fregitel·la de peix petit (enfarinat) dita a Egadi "viloe" o "pizza di re", dona vida a una altra típica pitança, que és exclusiva de Favignana: la "Pasta cu l'agghia e pisci friuti".

Imágen de Il diamante della grande cucina di Sicilia
CORRENTI, Pino. Il Diamante della Grande Cucina di Sicilia. Ed. Mursia. Milano, 1976.

Ara que hem parlat de peix fregit m'ha vingut a la memòria una de les millors "pescaítos fritos" que he menjat mai. Me'l van servir a un petit restaurant de Palerm una nit d'estiu asseguda en una taula al carrer, en una plaça famosa pels seus grans arbres centenaris d'arrels impressionants que semblen talment animals prehistòric. El plat de peix fregit era una piràmide de peixets i moluscs de tot tipus en miniatura, sardinetes, seitons, molls, sipions, calamarcets, bruixetes, burrets, gambes, llagostins; tots el peixets tal qual sortiren del mar, sense netejar-los (fins i tot les sípietes que tenien encara l'os). Només enfarinats i fregits en oli d'oliva, testos, cruixents i posats en aquella bonica piràmide, quasi em van saltar les llàgrimes d'empatia i agraïment a aquell cuiner que havia preparat aquell plat magnífic.


* Pino Correnti és un popular dramaturg i músic sicilià.

diumenge, 12 d’octubre del 2008

EL PESTO GENOVÈS


Pestare en italià significa picar, triturar. El pesto és una picada feta amb el pestello o mà de morter al mortaio que pot ser de diversos aliments: vegetals, hortalisses, fruits secs, fruites... condimentades i preparades en forma de salsa per acompanyar pasta, amanides, pa i tot allò que la imaginació suggereixi.

El pesto genovès es fa amb alfàbrega, una planta molt olorosa que a Itàlia es pot trobar en grans quantitats a tots els mercats i botigues d'alimentació ja que es part fonamental de la cuina italiana des del nord fins al sud.

El cultiu i recol·lecció de l'alfàbrega a Gènova es manté des de temps immemorials, així com la preparació de la salsa que es transmet de generació en generació; horts, terrasses, testos a les finestres expandeixen arreu el seu característic perfum. La alfàbrega que normalment es fa servir per elaborar la salsa pesto es la de fulla gran i carnosa anomenda genovesa.

L’elaboració del pesto té les seves particularitats: s’ha de fer amb morter de marbre; així és com s’obté la veritable salsa, no aquella pasta de color verd pèsol amarada de crema de llet (no n'ha de portar) que a vegades se’ns presenta sinó l'apetitosa, gustosa i perfumada salsa que els genovesos han fet tantes vegades des de tants segles enrere.

Per una vegada ens hauríem d'oblidar de la batedora i treballar el pesto a mà perquè no es tracta d'una "papilla" sinó d'una picada fina, lligada amb oli d'oliva.

Salsa pesto (recepta genovesa)

Ingredients:
Un bon manat de fulles d’alfàbrega de fulla gran (genovesa)
1 gra d’all,
1 cullerada de pinyons,
2 cullerades de pecorino sard ratllat (pot ser un altre formatge d’ovella curat i gustós o, fins i tot, parmesà),
4 cullerades d’oli d’oliva verge o una mica més, segons agradi més o meny espessa.
sal grossa, la necessària.

Posem al morter les fulles d’alfàbrega ben rentades i eixutes amb la sal grossa i comencem a triturar-les amb la mà de morter, afegim el gra d’all i, poc a poc, els pinyons; continuem triturant fins que tot sigui una pasta; incorporem el formatge ratllat i, gota a gota l’oli com per un allioli. Si no es menja inmediatament cal tapar-la ja que s'oxida facilment.

Es conserva en òptimes condicions a la nevera, en un pot de vidre, si tenim la precaució de recobrir la superfície amb oli d’oliva. Per conservar-la llargament, per exemple congelada, jo prefereixo no posar-li ni l’all, ni el formatge, ni els pinyons ja que es perd el perfum d’aquests ingredients. En el moment d’utilitzar-la, la descongelo, pico els pinyons i l’all al morter i barrejo la picada de l’alfàbrega i l’oli que he descongelat, després de lligar-la amb una mica més d’oli hi afegeixo el formatge.

La salsa pesto acompanya qualsevol tipus de pasta italiana. gnochi, o patates cuites. És usual a Gènova de bullir la pasta amb petits daus de patata de manera que en uns 8 o 10 minuts els dos ingredients són cuits. També es pot afegir als minestrone o les amanides

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...