"Tarmatos" o xoriços barats

La meva sogra Pilar, que si fos viva ara tindria casi 100 anys, era una senyora aragonesa que va tenir 10 fills, i ens en va deixar, entre altres coses, una llibreta plena de receptes escrites amb la seva cal·ligrafia gran i clara. Pilar va apuntar el quadern receptes de tota mena, plats sofisticats i altres de supervivència com ara aquesta curiosa recepta de xoriços sense carn que potser, en temps en que la economia domèstica necessitava d’imaginació per alimentar 10 fills, era de gran utilitat. No l’he provada de fer mai, però sempre es bo, i més en temps d’estrènyer-se el cinturó, tenir a mà receptes de supervivència de les àvies. Es una recepta que clarament va estar escrita al dictat ja que té omissions i falta de correcció en la puntuació a diferència d’altres receptes de la llibreta molt correctes i ben puntuades. M’imagino que la Pilar devia copiar aquesta recepta de les explicacions orals de la majordoma de casa del seu pare, senyor rural aragonès, i cuinera famosa entre la família per les seves conserves, melmelades i embotits. Copio tal qual sense corregir la puntuació:

Tarmatos o chorizos baratos

Para kilo de pan (no reciente y no hueco) kilo de manteca, pimentón, sal y cominos esto a gusto y pimiento picante conviene algo para la conservación y que sea buena clase. Se echa el pan en un barreño* partido en 4 trozos y se tiene 1 hora (o algo más segun sea de duro) pasado este tiempo se cuelga en un saquito hasta que no gotee nada. Se aprieta mucho en una servilleta hasta que quede bien seco. Se desmiga completamente muy menudo. Se mezcla con lo demás y se embute. Se cuelga a secar donde reciba calor ( no excesivo). Lo contrario que los chorizos de carne que les conviene el frío seco. No sirve para el cocido, solamente frito con huevo etc en tortillas empanadillas o adornando algo.

* Es refereix a posar el pa amb aigua.

Contrasta aquesta senzilla i pobra recepta entre d’altres tan complicades com la de fer pasta de full, amb diagrames explicatius inclosos, uns delicats “Bavarois” (recepta de la seva mare) , o un sofisticat “Montblanc” .

Les fotos són de les fotocòpies de la llibreta de receptes de l’àvia Pilar, ja que l’original el guarda una de les seves filles.