"Tarmatos" o xoriços barats

La meva sogra Pilar, que si fos viva ara tindria casi 100 anys, era una senyora aragonesa que va tenir 10 fills, i ens en va deixar, entre altres coses, una llibreta plena de receptes escrites amb la seva cal·ligrafia gran i clara. Pilar va apuntar el quadern receptes de tota mena, plats sofisticats i altres de supervivència com ara aquesta curiosa recepta de xoriços sense carn que potser, en temps en que la economia domèstica necessitava d’imaginació per alimentar 10 fills, era de gran utilitat. No l’he provada de fer mai, però sempre es bo, i més en temps d’estrènyer-se el cinturó, tenir a mà receptes de supervivència de les àvies. Es una recepta que clarament va estar escrita al dictat ja que té omissions i falta de correcció en la puntuació a diferència d’altres receptes de la llibreta molt correctes i ben puntuades. M’imagino que la Pilar devia copiar aquesta recepta de les explicacions orals de la majordoma de casa del seu pare, senyor rural aragonès, i cuinera famosa entre la família per les seves conserves, melmelades i embotits. Copio tal qual sense corregir la puntuació:

Tarmatos o chorizos baratos

Para kilo de pan (no reciente y no hueco) kilo de manteca, pimentón, sal y cominos esto a gusto y pimiento picante conviene algo para la conservación y que sea buena clase. Se echa el pan en un barreño* partido en 4 trozos y se tiene 1 hora (o algo más segun sea de duro) pasado este tiempo se cuelga en un saquito hasta que no gotee nada. Se aprieta mucho en una servilleta hasta que quede bien seco. Se desmiga completamente muy menudo. Se mezcla con lo demás y se embute. Se cuelga a secar donde reciba calor ( no excesivo). Lo contrario que los chorizos de carne que les conviene el frío seco. No sirve para el cocido, solamente frito con huevo etc en tortillas empanadillas o adornando algo.

* Es refereix a posar el pa amb aigua.

Contrasta aquesta senzilla i pobra recepta entre d’altres tan complicades com la de fer pasta de full, amb diagrames explicatius inclosos, uns delicats “Bavarois” (recepta de la seva mare) , o un sofisticat “Montblanc” .

Les fotos són de les fotocòpies de la llibreta de receptes de l’àvia Pilar, ja que l’original el guarda una de les seves filles.

FICHAS DE COCINA WALY (Creaciones EVA)

Tinc una petita col·lecció de llibres de cuina, uns 50 més o menys, alguns els he comprat quan he viatjat; m’agrada comprar un llibre de cuina de la regió o el país que visito. Altres me’ls han regalat la meva família o els meus amics; com que saben que m’agraden els llibres de cuina si surten de vacances em porten un llibre de cuina com a record.

L’afició al llibres de cuina em ve des de petita, n’hi havia un que em fascinava especialment eren les fitxes de receptes de la Cocina Gráfica Waly que tenia la meva mare en una carpeta d’aquelles d’abans: amb unes tapes dures que es lligaven amb cordons. Suposo que la meva fascinació per aquelles fitxes era pels dibuixos que hi havia en cada fitxa: els alls, les cebes, els ous, els estris de cuina, els plats ja cuinats... Aquells dibuixos els copiava i acoloria, me n’inventava de nous i feia les meves receptes imitant les receptes Waly. De les meves receptes dibuixades d’aquella època no en guardo cap, però les fitxes Waly les tinc guardades en la mateixa carpeta perquè la meva mare gentilment me les va regalar un dia pel meu aniversari.

Tot això ho explico perquè avui he vist que les subhasten a diferents webs i me les he tornat a mirar; són boniques de veritat, clares, pedagògiques, útils, una mica naïf i m’alegro de tenir-les. Jo no me les vendria per res del món, per a mi són un tresor, un record de la infància i espero que un dia les regalaré a la meva filla.

todocoleccion
ebay

Fichas de cocina "Waly" (Creaciones EVA) (RESSENYA BIBLIOGRÀFICA)
243 RECEPTES WALY ESCANEJADES per Miguel Maza